En una interessantíssima conferència pronunciada l´any passat a Saragossa pel catedràticNicolás Olea, aquest científic especialitzat en els efectes ambientals sobre la salut explicava les sorprenents observacions realitzades en els darrers anys i concloïaque hem anat, de mica en mica, construint una societat que ens va emmetzinant, també de mica en mica. I és que, entre aquell "hexaclorofeno en sus rayas rojas" que ens anunciava la tele en els seus inicis i les radiacions electromagnètiques que avui ens embolcallen, passant per les fluoracions a les escoles, les amalgames dentals amb mercuri i la llarga llista de substàncies químiques artificialment sintetitzades que absorbim cada dia, hem establert rècords d´inconsciència col·lectiva, alimentada sempre pels interessos comercials i per la miopia irresponsable dels polítics.
És una situació que presenta moltes similituds amb la crisi econòmica global que també patim. El fet observat pel professor Olea, director del departament de Radiologia i Medicina Física de la Universitat de Granada, que en el 99% de les placentes de les dones que pareixen s´hi trobin traces de DDT i l´increment, any rere any, de les tumoracions cancerígenes, en són alguns dels indicadors més evidents.
I juntament amb això, veiem com proliferen les al·lèrgies i com malalties d´una enorme complexitat i d´unes conseqüències devastadores com la síndrome de fatiga crònica, la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple causen estralls en moltes persones, cada cop més joves.
Però la cara més perversa d´aquesta realitat, pel que fa a les tres esmentades malalties, és la que prové de l´irresponsable comportament de determinats estaments de l´Administració davant les persones que les pateixen.
Avui, l´any 2009, a Catalunya, en una societat que s´autoanomena avançada, qualsevol persona afectada que acudeixi als estaments avaluadors de discapacitats o d´invalideses, dependents de la Conselleria d´Acció Social i Ciutadania, per molt contundents que siguin els diagnòstics i proves que aporti, en sortirà invariablement etiquetat de "depressiu". I és que hi ha realitats que no interessa contemplar-les, perquè poden costar diners i perquè posen al descobert les parts més fosques d´aquesta societat "del benestar".
Encara que sigui a costa del patiment i de la humiliació de les persones. Fins quan?
No hay comentarios:
Publicar un comentario